Vés al contingut

546 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre546 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià546 aC (dxlvi aC)
Islàmic1203 aH – 1202 aH
Xinès2151 – 2152
Hebreu3215 – 3216
Calendaris hindús-490 – -489 (Vikram Samvat)
2556 – 2557 (Kali Yuga)
Persa1167 BP – 1166 BP
Armeni-
Rúnic-295
Ab urbe condita208
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vii aC - segle vi aC - segle v aC
Dècades
570 aC 560 aC 550 aC - 540 aC - 530 aC 520 aC 510 aC
Anys
549 aC 548 aC 547 aC - 546 aC - 545 aC 544 aC 543 aC

El 546 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República Romana i a l'Imperi, era conegut com a any 208 ab urbe condita. L'ús del nom «546 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]
  • L'Imperi Aquemènida conquereix l'Àsia Menor.[2]
  • Cresos, rei de Lídia, es troba amb l'exèrcit de Cir el Gran que entrava al país. Va lliurar una batalla de resultat incert i l'endemà els perses no van presentar batalla. Els lidis, que tenien un exèrcit inferior en nombre, es van retirar a Sardes per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts mentre Cir continuava avançant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lídia va ser totalment derrotada i Cir va assetjar la ciutat.[3]
  • Destruït el regne de Lídia per Cir II el Gran, els bitinis van quedar subjectes a Pèrsia, i el territori va formar part de la satrapia de Frígia. Es va crear una satrapia que no se sap si només la formava Bitínia o comprenia altres territoris.[4]
  • Segons Heròdot, Cresos va ser capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als déus perses. Els fets llegendaris recollits per Heròdot i altres diuen que una tempesta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecció divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'Ecbàtana.[5]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 17. ISBN 9788420652818. 
  3. Heròdot. Històries, I, 71
  4. Heròdot. Històries, III, 34
  5. Heròdot. Històries, III, 36; VI, 37, 125; VIII, 35